RESSENYA BIBLIOGRÀFICA: ÚS DE LA TECNOLOGIA EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

RESSENYA BIBLIOGRÀFICA: ÚS DE LA TECNOLOGIA EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

L'impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) en l'educació primària ha sigut objecte de reflexió i estudi en els últims anys. Les TIC’s oferixen nombrosos avantatges per al procés d'ensenyança-aprenentatge, promovent un ambient educatiu més interactiu i accessible. Segons Bricall (2000), des de la perspectiva dels estudiants, les TIC’s no sols faciliten l'accés a la informació, sinó que també incrementen la motivació, la interacció i la col·laboració a través de ferramentes com el correu electrònic, la videoconferència i les xarxes socials. Estes tecnologies permeten que els estudiants mantinguen l'interés pels seus estudis i fomenten el treball en equip, creant comunitats d'aprenentatge actives.

Per part seua, Prieto et al. (2011) argumenten que les TIC’s tenen el potencial de formar estudiants amb competències personals i professionals, essencials per al seu desenrotllament integral en un món globalitzat. La flexibilitat de les TIC’s, com l'ús de programari i plataformes digitals, permet adaptar l'ensenyança a diferents ritmes d'aprenentatge i estils educatius, la qual cosa és particularment rellevant en l'educació primària. Estes ferramentes també fomenten l'aprenentatge autònom, ja que els estudiants poden accedir a materials i recursos en qualsevol moment i lloc.

No obstant això, l'ús de les TIC’s en l'educació primària també presenta desafiaments. D'acord amb Suárez i Custodi (2014), el procés de digitalització de les aules requerix que els docents reconfiguren els seus mètodes d'ensenyança per a aprofitar les tecnologies de manera efectiva. La capacitació docent en l'ús de les TIC’s és fonamental, ja que els professors han d'estar preparats per a integrar estes ferramentes en la seua pedagogia. En este sentit, l'alfabetització digital es convertix en una competència indispensable per als mestres i alumnes. Com ressalta Fernández et al. (2002), l'ús acrític i irreflexiu de la tecnologia pot generar problemes si no es maneja de manera adequada, especialment en estudiants jóvens que encara estan desenrotllant les seues habilitats cognitives i socials.

Malgrat els desafiaments, els beneficis de les TIC’s en l'educació primària són evidents. Mendoza (2011) destaca que la integració de les TIC’s permet una major interacció entre els estudiants i els continguts educatius. A més, ferramentes com a llibres digitals, videoconferències i plataformes col·laboratives com Google Drive i Dropbox faciliten l'accés a la informació i promouen l'aprenentatge col·laboratiu. Estes tecnologies no sols donen suport a l'aprenentatge acadèmic, sinó que també enfortixen habilitats transversals com el pensament crític i la resolució de problemes.

L'educació primària, en particular, es beneficia de la interactivitat que oferixen les TIC’s. Segons Chiri Saravia (2020), l'evolució tecnològica ha permés el desenrotllament de ferramentes com la realitat virtual, augmentada, la robòtica i la impressió 3D, que poden enriquir significativament els processos d'ensenyança en etapes primerenques. Estos recursos proporcionen experiències d'aprenentatge immersives, fent que els conceptes siguen més comprensibles i atractius per als estudiants més jóvens.

En resum, les TIC’s tenen un enorme potencial per a transformar l'educació primària, facilitant l'accés al coneixement i promovent un aprenentatge més dinàmic i col·laboratiu. No obstant això, la seua integració ha d'anar acompanyada d'una preparació adequada dels docents i de polítiques que asseguren l'accés equitatiu a la tecnologia. Només mitjançant un enfocament pedagògic adequat, que combine tecnologia, metodologies actives i formació contínua dels educadors, es pot garantir que les TIC’s complisquen el seu objectiu de millorar la qualitat educativa en la primària.

Vista de El uso de la tecnología en educación primaria | Formación Estratégica

Format APA: Velázquez, A. B. (2024). El uso de la tecnología en educación primaria. Formación Estratégica, 10(2), 15-28.